El mètode Suzuki és un mètode d’ensenyament musical basat en el principi que tots els nens tenen talent musical i s’aplica mitjançant una sèrie de tècniques perquè el nen s’apropi al coneixement musical i al maneig d’instruments com el violoncel. És un mètode més orientat a nens i nenes però, també aplicable per a adults que volen començar a aprendre a tocar aquest instrument.

Shinichi Suzuki va observar que els nens aprenen fàcilment a parlar la seva pròpia llengua, fins i tot reproduint els accents locals, amb gran exactitud. Això requereix una gran capacitat auditiva. Com els nens estan envoltats pels sons de l’idioma de la seva pròpia mare des d’abans del seu naixement, en el si matern, va pensar que si els nens estiguessin envoltats, tanmateix de sons musicals, podrien desenvolupar també una habilitat igual d’extraordinària amb la música com la que realitzen amb el llenguatge.

L’objectiu principal del mètode Suzuki al violoncel és ajudar el nen a trobar l’alegria de fer música, desenvolupar la seva pròpia confiança, tenir determinació, perseverança, autodisciplina i concentració.

Una de les característiques d’ensenyament del mètode Suzuki al violoncel és l’estricte respecte pel ritme d’aprenentatge de l’infant amb l’instrument. L’avanç de cada nen és diferent i molt particular, però tots poden arribar a l’objectiu final, de manera que la felicitació i la gratificació del seu progrés és imprescindible. És per això que els pares que assisteixen a les classes, entenen que només amb actituds positives poden aconseguir que els seus fills despleguin tot el seu potencial. L’objectiu final no és més que educar i desenvolupar positivament els nens a través de l’aprenentatge d’un instrument. En el nostre cas, el violoncel.

Un dels avantatges més espectaculars del mètode és el desenvolupament de la capacitat de retenir fàcilment de l’infant. Des del principi els nens aprenen a memoritzar i a reproduir ritmes i melodies, gràcies a l’escolta activa. El resultat de l’entrenament de la memòria i la concentració es reconeix immediatament en el treball instrumental. Aquest desenvolupament de la memòria repercuteix en una millora del treball escolar sovint basat en aquesta capacitat.

Els nens reben classes individuals, alumne – professora. S’avança amb cada nen en particular i s’atén a les necessitats específiques que planteja cada alumne. Es va desenvolupant la memòria, la concentració, s’adquireix musicalitat artística i emocional, i l’autoestima s’eleva.

Els alumnes aprenen a socialitzar a través de la música, s’enforteix l’amistat, la cooperació i la confraternitat. Els nens aprenen amb alegria mitjançant el seu violoncel, marxen contents de la seva classe i la confiança que reben de la seva professora en escoltar gratificacions positives, els motiva a continuar aprenent.

La presència i integració dels pares en l’educació dels seus fills és una cosa essencial per a l’èxit d’aquesta i de la mateixa manera ho és en l’educació musical. El seu paper no es limita únicament a assistir a les classes amb els seus fills. Tenen un paper actiu i participatiu. Són com a guies durant el treball a casa amb les pautes que la professora els donarà a classe.

Els pares també han de gaudir de la música en general, assistir a concerts i recitals amb els seus fills, respectar, mimar i cuidar el violoncel, ajudar els seus fills en la pràctica diària, establir unes pautes i una rutina de pràctica a casa seva, tenir una actitud positiva i gratificant.

L’ambient de la classe és de caràcter lúdic i distès, i s’ha de proporcionar de la mateixa manera a casa perquè el nen no es trobi sol en el seu procés d’aprenentatge sinó sentir-se sempre acompanyat. La comunicació amb la professora ha de ser fluïda i és indispensable per saber com s’han de realitzar els exercicis a casa i com han de treballar.

nts.